Només em queden 10 anys?

Concessions d’estanc: descobreix com saber quants anys li queden a la teva llicència i què implica per al valor del teu negoci.

La consulta que hem triat aquesta setmana, entre les arribades al nostre despatx, ens ve de Madrid. Sembla que algú li ha dit a José María que el seu negoci no val res perquè a la concessió li queden només 10 anys. Però, és cert això?, com puc saber-ho?

Hi va haver un temps en què les llicències administratives d’expenedoria eren “indefinides” (només els que ja tenim una edat coneixem les coses de duració indefinida), però no es podien vendre a tercers, només es podien transmetre a familiars. Era un altre món.

El canvi va arribar a finals de 2005. La Llei 24/2005, de 18 de novembre, va eliminar ambdues coses:

• Les concessions administratives es podien transmetre lliurement (amb un període de permanència mínim de 5 anys).
• En contraposició, les llicències passaven a tenir una durada limitada de 25 anys (que van passar a ser 30 quan es van concedir 5 anys addicionals mitjançant la Llei 17/2012, de 27 de desembre, d’acompanyament als pressupostos de 2013, que també regulava la gestió delegada).

Aquesta llei va entrar en vigor el 20 de novembre de 2005. Per tant, és possible que a finals d’aquest any 2025 algunes llicències comencin a complir els 20 anys i, per tant, els en quedin només 10.

I això com es compta?

Els estancs que es van transmetre, van canviar de nom, per venda, donació o herència en algun moment després del 20 de novembre de 2005 van començar a comptar els 30 anys des de la data de la seva resolució (és a dir, el nomenament del nou titular). Van posar en marxa el seu compte enrere el dia del seu nomenament com a estanquer.

La data d’extinció de la llicència apareix en totes les resolucions (cap al final). En alguns casos pot ser confusa. Si la resolució és anterior al 2013, pot ser que li faltin els 5 anys addicionals perquè encara no existien. Ara també es pot consultar al perfil del teu estanc a la nova seu electrònica del Comissionat.

El problema és quan hi ha hagut transmissions successives d’un mateix estanc i el comprador actual no sap, no recorda o mai va saber quants anys li quedaven al qui li’l va vendre.

Si per a algú del sector ja és un embolic entendre tot això, imagina’t per a algú que ve de fora i no coneix res (i no s’assessora amb algú que en sàpiga). Les seves possibilitats de perdre una fortuna són enormes.

Perquè, sí, la realitat és que hi ha molts estancs als quals els queden pocs anys perquè eren estancs que estaven esperant amb ànsia que es permetés el canvi de nom entre NO familiars. Eren titulars que estaven en situació irregular, amb el futur comprador ja portant l’estanc a nom del titular. Quan finalment es va permetre, van córrer a legalitzar les transmissions que no havien estat formalitzades.

En la nostra entrevista, en José recorda que va comprar l’estanc a un titular, i aquest ja l’havia comprat a un altre, però no sap si aquell era el titular “històric”. Segurament li queden més de 10 anys, però no gaires més. No conserva la resolució. Caldrà fer una petita gestió davant l’Organisme. El valor es deteriora, no desapareix. Tan dolent és pensar que ens pagaran l’estanc com si fos de 30 anys, com pensar que no val res. Com sempre, el primer és saber exactament què tenim entre mans i quines són les opcions reals que tenim. Sense autoenganys. Només així es poden prendre les decisions correctes.

X. Tamareu

Advocat 19118