La farsa de la sostenibilitat i els d’un sol ús

Els vapers d’un sol ús en el punt de mira i altres productes igual o més contaminants, impunes. Avui, la interessant reflexió d’un company

Disculpeu la meva gosadia, però com al final de cada notícia ens conviden a donar la nostra opinió, avui m’he llançat… No sé si considerareu interessant la meva reflexió com per publicar-la i que tots els meus companys em llegeixin, però aquí va…

L’altre dia vaig anar a un d’aquells macroconcerts multitudinaris i, en entrar, ens van donar a tots una polsereta lluminosa. No parlo d’un parell de persones, sinó de desenes de milers cada nit. I aquestes polseres, per als qui no ho sàpiguen, no tenen botó per encendre i apagar: es controlen a distància. L’efecte és com els encenedors d’abans, però amb colors. I, per què us explico això? Doncs perquè cada polsera són dos leds, un control remot i UNA BATERIA, tot això a la brossa en un parell d’hores.

Evidentment tots estem d’acord que cal ser el màxim de sostenibles possible, però tinc la sensació que sempre es demonitza els mateixos i les prohibicions sembla que només afecten uns i no altres.

Ara resulta que el sector del tabac ha de ser el banderer de la sostenibilitat i es proposa prohibir directament els vapers d’un sol ús quan hi ha centenars de productes al mercat igual o més contaminants amb els quals ningú es fica.

Pel que he pogut llegir, les empreses de vapeig ja s’estan posant les piles perquè siguin recarregables i reduir l’impacte ambiental, però… d’aquí a prohibir-los? De debò no hi ha un terme mig? Algú ha sentit a parlar de prohibir aquestes polseres lluminoses en nom de la sostenibilitat?

Doncs això, que aquest és només un exemple, dels centenars que hi haurà, però sempre ens toca als mateixos…