El paper dels estancs en un comerç català en retrocés

Catalunya ha perdut 10.886 comerços en deu anys, però els estancs es mantenen. Descobreix quin paper juguen en el teixit de proximitat.

Entre els anys 2014 i 2024, Catalunya ha registrat la pèrdua de 10.886 establiments comercials, segons dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

Aquesta reducció del 11,5 % del teixit comercial afecta especialment zones urbanes amb alta concentració de locals tancats, com ara les Franqueses del Vallès (51 % de locals buits) o Reus (47 %).

Un context de retrocés sostingut del comerç tradicional

Catalunya no és l’autonomia més afectada, però la tendència és clara. La mitjana espanyola se situa en un 14,3 % de comerços menys, amb comunitats com Castella i Lleó o el País Basc superant el 19 %.

Entre les causes principals d’aquest retrocés destaquen:

• L’augment de les vendes per internet
• L’encariment dels lloguers comercials
• La manca de relleu generacional en molts negocis

Això ha provocat un increment progressiu del nombre de locals tancats, especialment en municipis mitjans i grans.

L’estanc com a exemple de comerç actiu i continuat

En aquest escenari, els estancs es mantenen operatius arreu del territori, i continuen prestant servei a la població amb una àmplia varietat de productes i funcions complementàries.

Molts estancs han diversificat la seva activitat amb serveis com:

• Paqueteria i gestions postals
• Pagaments, recàrregues i serveis digitals
• Venda de productes de conveniència i impuls

La seva presència constant i ubicació a peu de carrer els manté com a referents del comerç de proximitat, especialment en barris amb menys densitat comercial.

Impacte social i visibilitat del comerç local

Segons la Direcció General de Comerç de la Generalitat, la desaparició de comerços afecta no només l’economia, sinó també la vida comunitària i l’estructura urbana dels barris.

La presència continuada d’activitats comercials contribueix a:

• Mantenir actiu l’espai públic
• Generar xarxes de confiança veïnal
• Afavorir la cohesió social i la seguretat de la zona

Estudis urbanístics recents coincideixen a destacar que la revitalització del comerç és un factor clau en la millora de l’entorn físic i relacional d’un barri.

L’estanc dins d’un ecosistema comercial en transformació

En un moment de canvi accelerat del model comercial, la figura de l’estanc es manté com un operador de confiança. És útil, rellevant i amb presència consolidada arreu del territori.

Aquesta continuïtat permet als estanquers adaptar l’oferta als nous hàbits de consum. Poden incorporar serveis en funció de les necessitats dels clients i del seu entorn més immediat.

Els estancs segueixen formant part del paisatge comercial en molts entorns on altres negocis han desaparegut. Per això, esdevenen una peça clau en qualsevol anàlisi sobre el futur del comerç de proximitat.