“Un estanc 24 h no és per a tothom”: l’aventura pionera d’un estanquer a Reus

Descobreix l’experiència del primer estanc 24 h de Catalunya: reptes, clients de nit i com es converteix en referent del sector.

Quan molts es plantegen si obrir als migdies val la pena, ell va decidir fer un pas més enllà: un estanc obert les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any. Tres anys després, Paco Martínez —titular de l’estanc 24h de Reus— ens explica sense filtres què significa viure amb la persiana sempre amunt.

De directiu a estanquer 24h

La seva història no comença en una família d’estanquers. Paco venia del món directiu, amb experiència empresarial, i va veure en l’estanc una aposta personal. Va comprar la llicència amb una idea clara: crear un establiment gran, ple de referències i amb vocació de ser un comerç de referència al barri i a la ciutat.

Les primeres nits: sorpresa i agraïment

“Recordo perfectament la primera nit. La gent entrava i només donava les gràcies. Era un servei que no existia i tothom ho va rebre amb gratitud”, explica. Avui ja no hi ha sorpresa: els clients saben que allà hi trobaran sempre la porta oberta.

Traves i inversió

A diferència del que molts podrien pensar, no va ser el Comisionado ni l’Ajuntament qui li va posar dificultats. Les principals resistències van venir d’alguns veïns i companys del sector. El que sí va exigir va ser una forta inversió en instal·lacions i seguretat.

La nit darrere el taulell

De matinada, el funcionament canvia: la venda es fa a través d’una finestreta i amb col·laboració constant amb la policia. En dies clau —com Carnestoltes o Cap d’Any— reforcen amb seguretat privada perquè el client se senti còmode i segur. El resultat? “En tres anys, cap incident greu“, assegura.

Qui compra de nit?

El perfil és variadíssim: policies, personal de neteja, sanitaris de guàrdia, gent que surt de festa… fins i tot conductors que travessen la ciutat de matinada. Molts venen des de poblacions veïnes perquè saben que aquí no es tanca mai. I què es ven més a part del tabac? Refrescos, brioixeria, begudes fredes i productes d’alimentació ràpida.

Equip i conciliació

El gran repte d’un estanc 24 hores és l’equip humà. El Paco té 19 treballadors i defensa que la clau és cuidar-los: torns rotatius, 16 dies de feina i 14 de descans al mes (10 seguits), complements per nocturnitat i horaris pensats per conciliar. “Han de sentir el negoci com a seu”, subratlla.

Són una família de quatre membres que lideren cadascun una àrea clau del negoci —compres, recursos humans, gestió i vendes. Aquesta implicació directa és un dels pilars del seu èxit.

Val la pena?

“De sobres. És un model que compensa, però no és per a tothom. Cal inversió, visió empresarial i moltes ganes de treballar. I sobretot un equip fort”, sentencia. Avui gestionen prop de 6.000 referències i són el punt de referència de la zona.

Futur del sector

Malgrat l’èxit del seu model, Paco veu el futur del sector amb preocupació: “El paquet neutre i algunes mesures poden disparar el mercat negre. Ens hi juguem molt i cal estar units amb l’hostaleria”. El seu titular sobre el futur seria clar: “Temps complicats, però amb oportunitats per a qui sàpiga diferenciar-se”.

Conclusió

Obrir un estanc 24 h no és només una decisió horària, és una manera de repensar el negoci. I, com demostra aquest cas a Reus, pot convertir-se en un autèntic motor de visibilitat i creixement… sempre que darrere hi hagi inversió, equip i una visió empresarial clara.