Quan no es paga la saca… (III)

Quan no pots reflotar el teu estanc, la venda és l’única sortida. Aquí t’expliquem els perills que has d’evitar abans que sigui massa tard.

El camí de l’abisme, tercera parada

La setmana passada us explicàvem com la majoria dels clients es neguen d’entrada a acceptar que el negoci que es va comprar, en què es va invertir no només diners sinó moltes hores i il·lusions, se n’ha anat en orris. Es manté la il·lusió de reflotar-lo, dedicant-li hores, però els números, freds i cruels, ens diran si això és possible o només estem en negació.

Per reflotar un estanc, necessitem que es compleixin tres coses:

• Que el negoci en si mateix existeixi, o que es pugui reformular el model de negoci amb un business plan on, si més no sobre el paper, quadrin els números.
• Que es tingui finançament propi o extern (bancs) per renegociar el deute i finançar els canvis
• Que aquests costos valguin la pena en termes d’inversió/rendiment

Si no es compleix una de les tres premisses, el que s’ha de fer és vendre el negoci tan aviat com es pugui. Com més aviat millor perquè cada dia val una mica menys. El valor decreix perquè:

• És difícil mantenir la clientela en una situació d’ofec econòmic.
• Es consumeix temps de la credencial
• L’ofec econòmic pot arribar a perjudicar fatalment el negoci.

Els cops fatals que pot rebre un estanc en aquesta situació són els següents:

• Embargament de la llicència al Comissionat que impedeix la transmissió (fins al seu aixecament per pagament) per part de Bancs, Hisenda o Logista.
• Deutes amb Hisenda i la Seguretat Social (que també impediran la transmissió)

En aquest punt, la venda es complica molt perquè el comprador haurà d’avançar part del preu per pagar els deutes que impedeixen la transmissió i els diners són molt porucs. I si passa alguna cosa i no ens donen el canvi de nom? La transmissió s’ha complicat però el negoci encara funciona, mal que bé.

• Embargament de comptes i de vendes amb targeta i embargament de recaptacions dels PVR. Aquests dos embargaments solen venir d’Hisenda i acaben paralitzant el negoci.

En aquest punt, seguir treballant és molt complicat. Renunciar al segon canal i cobrar només en efectiu. La resistència numantina. El negoci perd clientela i per tant valor, però continua sent, com a mínim, una llicència amb una ubicació i unes instal·lacions.

• Pèrdua del local per desnonament per falta de pagament del lloguer. Això suposa que ja només en queda una.

Aquest és una mica el final del desastre. S’ha perdut el negoci, la ubicació i les instal·lacions, només queda una llicència (que es podria col·locar a 1.500 metres des del punt actual, a menys de 150 d’un altre estanc). És el valor residual que es podria fer efectiu si no existeix un embargament sobre la llicència al Comissionat.

En resum, alguns impagaments són avisos que no s’han de deixar passar. Els humans ens entossudim i prenem decisions errònies, millor consultar algú que conegui el tema i pugui analitzar-ho des de fora. Lògic. I difícil.

X. Tamareu

Advocat 19118