Quan no es paga la saca… (II)

Després de l’impagament de la saca, hi ha tres camins possibles. Descobreix com actuar per salvar el teu estanc o minimitzar les pèrdues com més aviat millor.

El camí de l’abisme, segona parada

La setmana passada us explicàvem com l’estanquista, en moltes ocasions, comença a veure l’abisme quan retorna la saca, i que és en aquell moment quan busca ajuda, acudeix a nosaltres (ho podeu llegir aquí)

Comentàvem que, tot i que l’òptim seria aturar-se molt abans, la majoria d’humans ens resistim tant com podem a acceptar que un negoci ens va malament i perseverem i perseverem, cosa que moltes vegades no fa més que incrementar les pèrdues.

Com que cada cas és un món, i la situació d’uns i altres, el seu patrimoni, el seu nivell d’endeutament, fins i tot l’edat, no són les mateixes, la visita inicial, en aquests casos, també buscarà conèixer totes aquestes circumstàncies, tots els nombres concrets i les situacions que permetin fer una anàlisi de viabilitat (o inviabilitat) i aconsellar com procedir. Normalment això conduirà a tres situacions:

• Pla de viabilitat i reflotament del negoci: Hi ha mecanismes que, en alguns casos, permeten reflotar un negoci, si aquest existeix o pot existir, és a dir, si pot arribar a tenir un compte d’explotació interessant. Com a mínim prou interessant per justificar l’operació.
• Venda del negoci: Quan no hi ha cap altra sortida real, l’estanquista haurà de vendre i ràpid. Abans de caure. Encara conserva el local, la ubicació amb les instal·lacions, encara el segon canal… Firma el reconeixement de deute i Logista li posa paciència, cal reconèixer-ho. Els bancs no es llancen a embargar fins que no s’han retornat uns quants rebuts. Encara ningú ha embargat la llicència al Comissionat. No tenim deutes amb Hisenda ni amb la Seguretat Social o encara poden ajornar-se…
• Continuar i aguantar: Posar-hi hores. Amb treball tot es remunta. Acomiadar els treballadors. Endarrerir els pagaments. Anar pagant a Logista a poc a poc. A cop de ronyó. És el que ens van ensenyar, la gent que treballa té premi. És un esforç titànic i el comptador dels interessos no s’atura mai.

És impossible abastar-ho tot, així que caldrà prioritzar. Depèn de què es prioritzi, però el tabac, tenir gènere, és el que fa girar el negoci. Sense saca és molt difícil tenir el gènere suficient, qualitativa i quantitativament, per oferir el servei al qual el consumidor està acostumat. Encara que es vagi a la botiga cada dia amb la recaptació del dia anterior, aquesta defensa heroica és molt difícil, i costosa, en termes econòmics i humans. És molt difícil mantenir tota la clientela (de taulell i del segon canal) amb les prestatgeries tremolant.

En determinats casos, pocs, pot ser una solució d’emergència, sempre per un període breu i amb un pla viable, objectivament viable, per reflotar el negoci. Però sense pla és un mer exercici de supervivència… per guanyar temps.

El problema és que si es comença a perdre clientela, el valor de l’estanc comença a baixar i si no tenim un pla de viabilitat raonable pot arribar al seu mínim (el valor de la llicència) i potser això ja no cobreixi els deutes.

Els mesos immediatament posteriors a l’impagament de la saca són essencials. Cal actuar i ràpid. El client sovint encara està impactat, sorprès per la situació, per com de ràpid se li està enfonsant tot, però s’ha de refer. Si no pot salvar el negoci, com a mínim ha de minimitzar les pèrdues de la inversió.

X. Tamareu

Advocat 19118