Quan no es paga la saca… (I)

Si has retornat la saca del teu estanc, no tot està perdut. Actua ràpid i salva el valor de la teva llicència. Descobreix com fer-ho aquí!

Molts clients no demanen visita amb nosaltres fins que impaguen la saca. És una llàstima perquè, generalment, ja és massa tard per salvar el negoci, tot i que encara estem a temps de no perdre-ho tot.

És a dir, el client ja fa temps que camina cap a l’abisme i ara el veu per primera vegada, s’hi està acostant, però encara no ha caigut. És la primera etapa del viacrucis que, lamentablement, l’espera…

No és que no ho veiés venir, senyals n’hi havia. Les alarmes ja fa temps que han saltat quan es retorna el rebut. Pòlisses desbordades, comissions per descobert, ajornaments d’impostos…

Els estanquers que ens contacten reconeixen que ja fa temps que van grattant d’aquí i d’allà per evitar l’impagament. Però la veritat és que la majoria no es rendeix fins que cau. Fins que l’estanc cau.

És la intel·ligència humana, emocional, som així. No es tracta de càlculs i números, sinó de tota la il·lusió i el sentiment que van posar en aquell negoci. Totes les hores, les preocupacions, la part de vida invertida… tot això es barreja i impedeix fer una anàlisi objectiva de la situació. No veiem allò que ens neguem a veure.

Però quan es retorna el rebut de la saca, quan ja no es pot seguir negant el problema perquè el subministrament està en perill, quan un ja veu l’abisme, s’han acabat les excuses; cal intentar frenar per tots els mitjans.

El problema és la inèrcia… corrent en baixada no és fàcil frenar… quan l’estanc cau ja porta molt de temps acumulant pèrdues. Les pèrdues són la pedra que ens caurà a sobre. Com el Coiot perseguint el Correcamins. Primer cau ell i després ve la pedra i l’aixafa. És una imatge cruel i precisa.

Però aquesta pedra enorme, aquestes pèrdues ja acumulades, no són tan fàcils de veure com podria semblar. El finançament bancari, unit a la saca finançada de Logista, oculta moltes d’aquestes pèrdues. La gent no comença a alarmar-se fins que no pot pagar, però per llavors ja s’ha consumit tot aquell finançament. Com a mínim l’import de dues saques i l’import de les pòlisses, algun compte en descobert, i normalment també, un ajornament fiscal. En el pitjor dels casos, algun préstec personal que es va demanar per comprar l’estanc i que va finançar també les existències inicials o que ja ha refinançat una pòlissa de crèdit sobrepassada.

És a dir, ja sense saca, i sense tabac, i amb un munt de deutes, apareix el client i confessa: “tinc un problema”, però fa molts mesos que conviu amb aquest “problema”. Va amb molt de retard. Directe cap a l’abisme. I la primera cosa és frenar. Demanar parada. Per no caure.

I tot i que sembli impossible, moltes vegades encara queda marge per frenar, en aquests últims metres. Encara hi ha una solució.

El problema és que aquí el client ha de tenir el coratge d’afrontar la realitat i no perdre més temps, no seguir amagant les pèrdues amb noves refinançacions que només engreixen el deute… La primera visita, amb l’anàlisi (fred) de la situació econòmica i les possibles sortides és essencial.

Pot ser que existeixi una possibilitat de reflotar el negoci. Amb un pla clar i sense fantasies, hi ha instruments i, si la situació no està molt deteriorada, es pot aconseguir.

L’anàlisi també pot indicar-nos que no hi ha cap possibilitat de refinançar el negoci o que fer-ho només incrementaria les pèrdues. Aleshores cal entrar a valorar les pèrdues acumulades i el valor actual de l’estanc. Les pèrdues són superiors al valor? A quins creditors caldria prioritzar? És recomanable presentar un concurs?

No és una visita agradable. Posem números a la realitat. I terminis.

Aquí comença tot. Els passos següents, la setmana vinent en aquest consultori.

X. Tamareu

Advocat 19118